La revolució de Francesc Ferrer i Guàrdia

              
       Font: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

La figura de Ferrer i Guàrdia va passar a la història per vetllar de les llibertats dels nens i per fomentar el pensament crític i liberal dels seus alumnes. El sistema educatiu de l'època defensava la competitivitat com a via d'aprenentatge i la imposició d'un únic pensament religiós, considerat per Ferrer i Guàrdia, un sinònim d'una educació dogmàtica. Ell estava totalment en desacord amb els mètodes que en aquell moment es consideraven ideals per aconseguir una educació plena, perquè Ferrer i Guàrdia insistia en la necessitat de motivar els seus alumnes i fer d'ells éssers crítics. Per això crea l'ESCOLA MODERNA. Ell va detectar l'error principal de l'engranatge: la manca de llibertat per pensar i actuar, la manca de pluralitat ideològica. I va ser capaç de qüestionar en veu alta tot un sistema dominat pel conservadorisme i catolicisme, que es nutria de l'adoctrinament de les persones i l'enfrontament entre els que no tenen els mateixos pensaments. En canvi, Ferrer i Guàrdia va començar a valorar a les persones com si fossin joies preuades i úniques que necessiten un tractament individual per explotar les seves millor qualitats.

Per això, els premis, els càstigs i els exàmens quedaven desterrats de les seves classes i la igualtat entre nois i noies era la base del seu ensenyament per demostrar que les habilitats no es poden classificar per gènere. Les idees bàsiques i essencials de solidaritat, igualtat, ajuda mutua i lliure pensament quedaven totalment cobertes a les seves classes, destinades a tots i cadascú dels estudiants.

Va iniciar tota una revolució ideológica, política, social i cultural, que va deixar petjada en la història contemporània espanyola com un gran activista i defensor de la llibertat i l'educació com l'essència i motivació del desenvolupament de persones crítiques i plenes.

Finalment, va ser acusat injustament a través d'un tribunal militar, com a principal cap visible de la Setmana Tràgica (Barcelona, 1909) i va ser afusellat, amb el crit "Visca l'Escola Moderna" . 

La nova 'Escola Moderna'

La Nova 'Escola Moderna'


Institució creada per decret de 27 de juliol de 1936 a Barcelona amb la finalitat d’iniciar una escola nova, única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana, tal com assenyala enciclopèdia.cat. 

Joan Puig Elías, formava part del consell executiu. Puig Elís, deixeble de Ferrer i Guàrdia va apostar per les bases de l'Escola Moderna, en la dècada dels anys 30 a Catalunya.

Pedagogia

L'Escola Moderna (inaugurada l'any 1901 al Carrer de Bailén de Barcelona) neix com a resposta al model d'educació de l'època i com a exemple a seguir per a altres escoles similars. Tot i que només va existir fins la detenció de Ferrer i Guàrdia, la influència de la seva teoria i pràctica va tenir un important abast nacional i internacional.

Métode

El principi fundacional de l'Escola Moderna va ser l'experimentació amb una pedagogia laica, militant i llibertària i l'aspiració d'utilitzar l'educació com a eina per transformar la societat. Influïda per autors com Paul Robin, la pedagogia aplicada per Ferrer i Guàrdia combinava noves corrents ideològiques (racionalisme, evolucionisme i positivisme / cientifisme) amb un ideari social d'ascendència llibertària i internacionalista caracteritzat per la defensa de la supressió tant de l'Església com de l'Estat.

Reacció

Aquest rebuig frontal als valors imperants en l'educació de l'època (la religió catòlica, el patriotisme, el militarisme, el liberalisme polític, l’organització social en classes, ...) va irritar enormement a l'Església Catòlica (especialment per la divulgació de doctrines evolucionistes) i la burgesia barcelonina. Atès que l'Escola Moderna suposava una amenaça per al sistema, aquests grups van voler tancar-la a la primera oportunitat. L'any 1906, Ferrer i Guàrdia va ser acusat de ser còmplice d'un atemptat contra Alfons XIII perpetrat per un bibliotecari de l'Escola Moderna. Encara que Ferrer i Guàrdia va ser finalment absolt, l'escola va ser clausurada indefinidament.

Més informació

Televisión Española va realitzar un documental sobre l'Escola Moderna i la seva pedagogia.

Francesc Ferrer i Guàrdia, al llarg dels anys

Francesc Ferrer i Guàrdia, filòsof i pedagog 

Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 — Barcelona, 13 d’octubre de 1909

Comença treballant com a ferroviari, això li permet tenir els primers contactes amb progressistes com Ruiz Zorrilla. S'afilia a la francmaçoneria i s'exilia a Paris al 1885.

Al 1900 retorna a Barcelona i al 1901 crea l'Escola Moderna. D'altra banda, té contactes amb el món anarquista i difon els primers texts del sindicalisme revolucionari francés.

Francesc Ferrer i Guàrdia és acusat de ser el instigador d'un atemtat contra Alfons XII al 1905, encara que el culpable és Mateu Moral, empleat de la seva editorial. Ferrer i Guàrdia és absolt per falta de proves.

A partir del judici, la seva figura va adquirir notorietat, ja que va defensar l'ensenyament laic, cosa que no estava ben vista pels conservadors.

S'exilia a Brusel·les, on hi té dedicat un monument en record del seu afusellament, i crea la revista L'École Renovée. 

Cap al 1909 torna a Barcelona i subvenciona el Centre d'Estudis Social de Barcelona i Solidaridad Obrera (sindicat). A Barcelona es desencadena la Setmana Tràgica i serà acusat com a principal autor dels fets. Finalment, serà afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909.

Barcelona al 1909

Setmana Tràgica

Revolta popular anticlerical i antimilitarista al juliol del 1909.

Amb Antonio Maura al poder, hi va haver una mobilització de reservistes per protegir els interessos miners al Rif.  Aquests reservistes, la majoria casats i amb fills van ser obligats a anar a Melilla per defensar els interessos econòmics de l'estat espanyol. 

Després de l'embarcament a Barcelona (11 de juliol), van succeir manifestacions espòntanies en contra de la guerra al Marroc. A més, si sumen reivindicacions socials i populars.

La Setmana Tràgica va començar com a manifestacions al port i va acabar amb la crema d'edificis religiosos. Finalment, va quedar com una revolta insurreccional. A partir d'aqui, al ser una movilitzacions sense les directrius clares, es va anar sufocant sola, perdent la força fins a recuperar la calma.

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser condemnat com "l'autor i cap de la rebel·lió" i afusellat a Montjuïc. Aquesta decisió, va desencadenar grans revoltes internacionals en contra del govern de Maura.

Enllaços d'interés: Sàpiens cat //  Enciclopèdia.cat

"Visca l'Escola Moderna"

Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat el 13 d'octubre de 1909. 

El pedagog Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, es va veure implicat en el procés repressiu de la Setmana Tràgica de 1909. Ferrer i Guàrdia va ser acusat, sense proves congruents i a través d'un judici militar, com a principal instigador de la Setmana Tràgica.

Per què el tribunal militar va acusar a Ferrer i Guàrdia?

Va ser un judici amb proves injustificables, sempre en contra del pedagog. Amb proves i testimonis falsos que apuntaven que Ferrer i Guàrdia havia estat present durant la crema d'edificis religiosos. No es va tenir en compte cap testimoni que justifiqués la seva innocència. A més, es van incloure fets que havien passat durant la seva joventut (vint anys abans).

El tribunal li va aplicar el delicte de Rebel·lió Militar.

Quan va ser afusellat?

El 13 d'octubre de 1909, quatre dies després de la resolució del judici, va ser afusellat al Castell. de Montjuïc. Al moment de ser disparat, les útlimes paraules que va pronunciar el paragoge i creador de l'Escola Moderna van ser: "Visca l'Escola Moderna"

                                      Font: Sàpiens.cat Protesta a París per l'execució de Ferrer i Guàrdia, el 17 d'octubre de 1909